dilluns, 22 de desembre del 2008

informe Tribunal Justícia UE sobre tinença i explotació de farmàcies

Us adjuntem un informe elaborat pel Tribuna de Justícia de la Unió Europea, concretament, per l'advocat general, Sr. Bot, sobre el fet de que la tinença i explotació d'una farmàcia pot reservar-se exclusivament als farmacèutics. Us recomanem la seva lectura:



AFANOC - Posa't la gorra


Aquest dissabte al matí, l'Artur Mas, junt amb el President de la sectorial, van participar a la jornada que l'AFANOC (associació de familiars de nens amb càncer) va organitzar al Zoo de Barcelona, i que portava per nom "posa't la gorra". Durant tot el matí vam veure centenars de nens i adults que van col.laborar en aquesta iniciativa, i que va resultar un èxit de participació.


Si desitjeu més informació sobre aquesta associació: http://www.afanoc.org/ . Des d'aquest bloc, i en nom de la sectorial, donem suport a aquests tipus d'actes, que esperem serveixin per concienciar encara una mica més a la societat sobre aquest tipus de malalties, especialment, quan la pateixen els infants.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Mala gestió de la conselleria al Vallès Oriental

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Jordi Turull, ha acusat a la Consellera de Salut, Marina Geli, d’improvisar anuncis de noves inversions, que després no compleix, per amagar la seva mala gestió a la comarca del Vallès Oriental. “Cada cop que vostè visita la comarca ens anuncia una planificació diferent, una mesura diferent i uns terminis diferents i dóna la impressió que tot plegat és per sortir del pas dels incompliments dels seus anuncis anteriors”. Turull feia referència, per exemple, a l’anunci, que va sorprendre al propi personal directiu de l’hospital de Granollers, de fer un nou hospital a Granollers per a l’any 2014.

El diputat nacionalista ha fet aquestes afirmacions en el marc de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya en la qual ha demanat a la Consellera que deixi de fer tants anuncis, que deixi d’improvisar i enganyar, i “que es centri a resoldre el col·lapse sanitari de la comarca i en què el nou Hospital de Sant Celoni no es retardi amb l’excusa del nou Hospital de Granollers”. La Consellera ha defugit contestar a Turull sobre les mesures provisionals per disminuir el col·lapse admetent que al nou edifici de consultes externes no hi aniran llits per aconseguir aquest objectiu. A més, Geli ha afirmat que l’hospital de Sant Celoni està pendent de la tramitació de l’ARE .

Turull ha recordat que el col·lapse d’urgències i, per extensió, del propi Hospital de Granollers és cada cop més insostenible. “Hi ha un problema de drenatge, de tap, d’embús com a conseqüència de la manca de llits d’una banda i per l’altre com a conseqüència de dèficits cada cop més notables a molts centres d’atenció primària que provoquen que tothom vagi a parar a l’hospital”. Per Turull, “la pressió actual no permet dir tenim una solució però aquesta arribarà d’aquí cinc anys, calen accions fins que arribi la solució definitiva”.

A més, el diputat nacionalista ha recordat que el proper dia 3 de març és la data prevista perquè entri en funcionament el nou sistema informàtic de l’hospital de Granollers amb un programa que “és motiu de queixa per tots els professionals metges i infermeres que en seran usuaris, i que ha estat motiu de dimissió de gent molt destacada”. Aquest programa informàtic no és compatible amb res intern ni amb el de la gran majoria d’hospitals de Catalunya i suposarà que “s’hagi de quintuplicar el temps que es dedicaven els metges a tasques diguem-ne de transcripció del seguiment d’un pacient”.

dissabte, 13 de desembre del 2008

Article de Josep Maria Corominas


Apreciats lectors, us fem arribar un post del Bloc de Josep Maria Corominas, membre del secretariat de la nostra sectorial, i futur alcalde d'Olot, que fa referència al model sanitari impulsat per Convergència durant els governs del President Pujol, i la utilització de la sectorial per definir un projecte sanitari de Govern. Us recomanem des d'aqui el seu bloc: http://jmcorominas.blogspot.com/


La societat del benestar té en la sanitat un dels seus pilars més valorats. A Catalunya, durant molts anys, varem gaudir d’un model sanitari que era de referència, tant pel que fa a les diverses regions i nacionalitats espanyoles com per diferents països d’Europa, ara bé, aquest model privilegiat ha anat decaient, ofegat per la manca de recursos tant humans com econòmics. És cert que la ciutadania continua valorant molt positivament l’assistència rebuda, però entre els professionals que hi treballem hi ha un estès sentiment de neguit, tant per la situació actual, que molts pensem que està excessivament lligada a una visió economicista i molt burocratitzada del sistema, com especialment pel futur de tot el sistema.


Crec que des de Convergència, que compte en moltes de les persones que varen crear i impulsar l’actual model, hem de ser capaços de debatre àmpliament aquest present i aportar solucions de cara al futur i estic convençut que la Sectorial de Sanitat es una eina eficient per treballar-hi. Personalment sempre he considerat l’àmbit sanitari com la meva segona casa, en la que m’he sentit plenament realitzat com a professional que treballa en primera línia de l’assistència. Ara Convergència Democràtica de Catalunya m’ofereix la possibilitat d’impulsar aquesta sectorial en l’àmbit de les comarques gironines i de integrar-me en el Secretariat a nivell de Barcelona i em comprometo a treballar en un camp que, com he dit abans, considero com a propi. Segur que hi ha diversos mitjans per seguir la feina d’aquesta sectorial però us recomano seguir-la a traves del bloc de la sectorial que podeu trobar a http://www.nostracatsalut.blogspot.com/.


La salut és molt important i crec que tots hem de ser capaços d’aportar-hi els nostre esforç per tal de que la feina dels hi treballen dia a dia sigui el més eficient possible i especialment per que les catalanes i els catalans gaudeixin del màxim benestar físic i mental, tal com defineix la OMS el que s’ha d’entendre quan parlem de salut.

Notícia publicada a l'ADN en referència a les revisions mèdiques del cas d'Ascó

Us adjuntem un article publicat el dia 12 al diari ADN sobre el cas de la fuga radioactiva d'Ascó, on la diputada de CiU Meritxell Ruiz considera que la conselleria no va actuar correctament en la gestió de la informació








Notícia publicada al diari El Mundo

Us adjuntem una notícia publicada el dia 12 al diari El Mundo, referent a la Comissió de salut del dia 11, on Sancho denuncia la mala gestió del sistema en època de grips. També es fa referència al Mapa Sanitari, que des del grup parlamentari trobem deficitari, ja que no fa referència al sector sociosanitari ni a la dependència. Per aquest motiu, el President de la Sectorial demanarà una compareixença conjunta de les conselleres Geli i Capdevila.


divendres, 12 de desembre del 2008

Rèplica a la Consellera Geli pel finançament de la sanitat

El President de la sectorial i Portaveu de Sanitat de CiU al Parlament de Catalunya, Francesc Sancho, va replicar aquest dimecres a la consellera Marina Geli que la responsabilitat del mal finançament de la sanitat catalana és també dels 25 diputats del PSC a Madrid que donaran suport als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). A més a més, també ha recordat que els Pressupostos de la Generalitat per al 2009 redueixen la dotació per a Sanitat en benefici d’altres departaments.

Sancho ha manifestat també que “Evidentment la sanitat catalana està infrafinanciada, però també cal tenir en compte que el pressupost de la Generalitat s’ha duplicat i el que s’ha empitjorat és la mala gestió de la conselleria”. Sancho ha advertit que “la situació continuarà empitjorant si es gestiona sense assumir les responsabilitats, com està passant, i com ho demostra la davallada de l’indicador de satisfacció dels usuaris”.

El diputat de CiU ha instat la consellera a què “enlloc de queixar-se, els 25 diputats del PSC a Madrid treballin per aconseguir un bon finançament i més recursos per a la sanitat catalana”. També ha demanat a la consellera que “es preocupi per gestionar millor per tal de millorar els serveis i les necessitats de la societat catalana”.

dijous, 11 de desembre del 2008

El Pla de Salut per a l’horitzó 2010 no dóna resposta als problemes actuals de la societat catalana


Francesc Sancho adverteix que un Govern a tres impossibilita una mirada única davant determinats problemes que requereixen un tractament transversal.


El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Francesc Sancho, ha replicat avui a la Consellera Geli, en el transcurs de la sessió informativa de la Comissió de Salut sobre el Pla de Salut per a l’horitzó 2010, que “aquest mapa no dóna resposta als problemes actuals de la societat catalana d’avui”.

Sancho ha destacat, que “la millora de la salubritat del nostre país és un èxit del sistema sanitari i polític. És un èxit col·lectiu, no només dels 23 anys de govern de CiU, però també”. I aquesta millora de la nostra salut general, ens ha portat, segons Sancho, al moment actual, que “és un moment de transformació i de canvis respecte a la demanda, per l’envelliment de la població i les necessitats de la immigració”. Segons el diputat nacionalista, “el canvi més substancial és que tenim més infermetats cròniques i menys infermetats agudes i hem de treballar a més llarg termini, però el mapa presentat avui per la Consellera no reflecteix aquestes transformacions, no atén a les necessitats de cronicitat i no se centra en els problemes més vigents com són la dependència i les infermetats mentals”.

Precisament, referint-se a la dependència, Francesc Sancho s’ha mostrat molt crític amb el “repartiment de poder del Tripartit”. Segons el diputat nacionalista, “no pot ser que els problemes de dependència siguin responsabilitat exclusiva d’un altre Departament del Govern i no s’assumeixi responsabilitat per part del Departament de Salut”.

En aquest sentit, Francesc Sancho ha anunciat en el si de la Comissió, que “des de CiU demanarem una compareixença conjunta de les dues Conselleres, la d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i de Salut, Marina Geli, per tractar aquest tema en comú”.

La mateixa situació es produeix, per exemple, davant els problemes dels joves, que se centren en el tabaquisme, el consum d’alcohol o de cànnabis, i que tampoc són responsabilitat exclusiva del Departament de Salut.

Segons Francesc Sancho, “un Govern a tres impossibilita una mirada única davant problemes que requereixen un tractament transversal”.

Respecte als problemes de finançament de la sanitat catalana, Sancho ha insistit, que “aquests estan agreujats per la mala gestió per part de la Conselleria” i ha denunciat, que “la Consellera Geli adverteix públicament que sense un millor finançament perdrem qualitat, però això no ho menciona en seu parlamentària, la qual cosa es sintomàtica”.

Sancho ha lamentat també, que “avui és més difícil arribar a acords amb el personal sanitari que al principi del seu Govern” i ha denunciat que “vostès no donen respostes als problemes del dia a dia de la sanitat catalana i això provoca una gran pèrdua de confiança entre els usuaris i els professionals”.

Sobre el finançament de la sanitat

Us adjuntem un article molt interessant, que va sortir a Diario Médico, sobre el finançament estatal de la sanitat, i la seva redistribució:
Valencia y Madrid, las que menos invierten por paciente

La Comunidad Valenciana y la Comunidad de Madrid son las regiones que menos gasto sanitario destinarán por paciente el próximo año. Según Pere Ibern, de la Universidad Pompeu Fabra, los datos son consecuencia de "un sistema financiero que está desfasado".
Marina Tocón 10/12/2008

La Comunidad Valenciana, la Comunidad de Madrid y Andalucía, tres de las regiones cuyo sistema sanitario debe atender a un mayor número de pacientes, son precisamente las que menos gasto sanitario per capita destinarán el próximo año. Los datos, extraídos de los Presupuestos Generales del Estado de 2009 y vinculados a las cifras de población del padrón del pasado año, ofrecen a los gobiernos de estas autonomías un motivo más para continuar sus protestas contra un sistema financiero que, según han criticado en numerosas ocasiones, no reconoce el aumento y envejecimiento poblacional y la llegada masiva de inmigrantes. Entre las comunidades que más dinero destinan por habitante se coloca, en primer lugar, el País Vasco, seguido por Extremadura y Navarra (ver cuadro).
La única explicación que Pere Ibern, economista de la Salud de la Universidad Pompeu Fabra, encuentra a este extraño panorama es que "los presupuestos para 2009 son el fruto de un sistema de financiación que ha caducado hace tiempo y aumentan la divergencia existente en gasto". A su juicio, el actual sistema, basado en el acuerdo impulsado en la Conferencia de Presidentes de 2002, sigue contemplando la población de 1999, lo que provoca que año tras año aumenten las diferencias en materia de inversión". Este año, por ejemplo, esta heterogeneidad llega al 40 por ciento: "Sólo un sistema desfasado puede dar pie a que una comunidad crezca a un ritmo del 8 por ciento y otra tan sólo alcance el 1 o el 2 por ciento. Todos los años se da esta situación, pero ahora se suma la crisis económica, lo que nos permite ver las dificultades con las que se topa cada región para gestionar sus ingresos y mantener la inversión en sanidad". Pese a todo, Ibern reconoce que "hay una incapacidad política de reformarlo y se desatienden las necesidades fundamentales de política social en parte del territorio".
El caso más flagrante es el de Cataluña, que tan sólo ha aumentado en cuatro euros su gasto por persona frente a otras, como País Vasco, que eleva la cantidad hasta los 133 euros. Como ya publicó este periódico, el crecimiento catalán, por debajo del IPC nominal, mantiene en vilo al sector sanitario, que ya ha mostrado sus dudas sobre si estas cantidades serán suficientes para garantizar la sostenibilidad y la suficiencia de recursos humanos (ver DM 30-X-2008).
La solución, a juicio de Ibern, es la misma que reclaman las regiones más afectadas: desarrollar un nuevo acuerdo que contemple la actual organización financiera y se ajuste a las necesidades sociales. De momento, el único viso de reforma llevado a cabo por el Ministerio de Sanidad fue la elaboración y aprobación por el Consejo Interterritorial de un documento sobre las necesidades financieras del Sistema Nacional de Salud (SNS), que debía haber sido remitido al vicepresidente primero y ministro de Economía y Hacienda, Pedro Solbes, con el fin de tenerlo en cuenta en la elaboración de los presupuestos. No obstante, nada se ha vuelto a saber del informe. Los consejeros dicen desconocer si ha llegado a ser evaluado, y reclaman un debate más en profundidad en las próximas reuniones del Interterritorial.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Sobre l'hotel de pacients

Us adjuntem una notícia publicada avui a La Vanguardia. És una bona notícia, com també en seria la de donar cobertura a altres reivindicacions dels pares de nens amb càncer. Des d'aquí felicitem als gestors d'aquests hospitals, així com també a la fundació Casateva, que fan possible aquests avenços.
HOTEL DE PACIENTES, UNA AVANCE
La fundación Casateva, en la que están integrados los cuatro grandes hospitales de Barcelona que atienden a niños (Sant Joan de Déu, Vall d´Hebron, Sant Pau y del Mar) junto con otras entidades, llevará a cabo la construcción de un hotel para familiares de menores que siguen tratamientos prolongados en esos centros sanitarios y que proceden del resto de Catalunya y de toda España. La iniciativa, cuyo coste asciende a cinco millones de euros, se financiará con fondos privados y públicos, de los hospitales implicados. Se trata de un gran avance en la atención a las familias que deben pasar por el trance de tener ingresado a un niño que padece una enfermedad grave. Es muy loable, además, que se logren fondos privados para este fin. Para el mantenimiento, la fundación buscará la aportación de las autonomías de donde proceden los pacientes y sería de agradecer que la receptividad de esos gobiernos sea tan buena como si los pacientes fueran atendidos en sus lugares de origen. ...

El sistema sanitari als EUA en l'administració Obama

Us adjuntem un document elaborat pel Health Research Institute de Pricewaterhouse Coopers (en anglès) sobre el sistema sanitari en l'administració Obama. És un article molt interessant, una reflexió que ras i curt seria: gestionem bé el que tenim, i això faria possible la reforma que necessitem. Al contrari d'aqui, on la inefable Consellera Geli llança moltes idees de reforma, la majoria, per amagar els grans problemes de gestió que pateix el tripartit.


dijous, 4 de desembre del 2008

MC denuncia i rebutja la forma com s’ha implantat el programa informàtic SAVAC als hospitals de l’XHUP.

Us adjuntem un comunicat que ha fet Metges de Catalunya:

Les gerències de sis hospitals han optat per la implantació dels paquets informàtics de gestió, desenvolupats i distribuïts per l’empresa SAVAC Consultores, S.L., sense haver tingut en compte l’opinió dels seus facultatius i altres usuaris sobre les seves necessitats, i sense haver explicat quines són les raons de la seva elecció, sense presentar cap informe tècnic que avali la idoneïtat d’aquesta eina davant altres opcions existents en el mercat i atenent només a un pacte “de col·laboració” entre el CHC i l’empresa SAVAC Consultores al qual desconeixem totalment el seu contingut.

El procés d’implantació ha posat en evidencia les importants deficiències en el programa i errors que han estat “corregits” sobre la marxa convertint als hospitals en “plataformes de prova” d’una empresa privada que ha posat en marxa un producte poc acabat. Encara que en el temps que ha transcorregut des de la seva implementació han aparegut diverses versions del programa, aquest continua sent, en la opinió majoritària dels metges, un programa que no cobreix les necessitats de gestió clínica, està mal estructurat, resulta poc funcional i ha donat lloc a algunes situacions que comprometen la seguretat dels pacients. Malgrat les protestes dels usuaris, metges, infermeres i personal administratiu, la resposta dels directors ha estat la de continuar amb la implantació i, a mes a més a, fer-ho també en grans hospitals, en el que els problemes poden també multiplicar-se, incorrent així, i d’una manera molt més important, sobre els usuaris i la seva seguretat.

L’ICS ha descartat SAVAC com programa de gestió clínica i implantarà una altra aplicació informàtica en els seus hospitals.

Exigim poder participar en l’elecció de les eines per la gestió de la nostra feina, que aquesta elecció obeeixi a les necessitats dels metges, a criteris tecnològics i estigui enfocada a millorar l’atenció del malalt i la seva seguretat.

Alhora s’ha de tenir en compte que els nous sistemes han de tenir una provada capacitat de comunicació i intercanvi de dades, que garanteixi en un futur pròxim la interconnexió dels centres sanitaris.

diumenge, 30 de novembre del 2008

El fals debat del copagament

El debat del copagament que es mantenia larvad en àmbits sanitaris ha passat al primer pla mediàtic gràcies a la crisi econòmica i les dificultats de finançament. És molt bo que la població participi en les discussions de política sanitària, ja que aquest és un tema que preocupa a la ciutadania tal com assenyala la darrera enquesta publicada a La Vanguardia (30/11/2008). Com passa sovint en aquests tipus de discussions, el debat ràpidament es banalitza i es formen tres grups, els que hi estan a favor, els que s’oposen i els que coneixen el tema. M’agradria aportar unes reflexions que permetessin augmentar aquest tercer grup.

El copagament no és més que una mesura de macrogestio sanitària. No és un fi en si mateix. Quan escoltem als seus defensors no entenem si el volen per obtenir fons addicionals de finançament, o per contenir el consum de serveis sanitaris. En el primer cas, seria una agressió seriosa al principi d’equitat del nostre Servei Nacional de Salut. Justament als anys vuitanta el vàrem crear per evitar que els malalts tinguessin que pagar per l’atenció que rebíen. Si com sembla ser, la mesura vol contenir el consum dels serveis sanitaris, hem de valorar curosament si aquesta és la millor solució.

El debat es centra en la mesura “curativa”, sense analitzar abans el “problema”. Per assegurar la sostenibilitat del sistema de salut, s’ha de començar considerant quines són les necessitats dels ciutadans en el segle XXI i com les estem atenent. No té sentit suposar que la sanitat es una caixa negra a la que s’hi ha d’anar abocant diners, o pensar que els ciutadans en fan un ús irracional i indiscriminat. Lògicament la gratuïtat en el moment de la prestació afavoreix el consum però ningú passa per gust tota la nit al passadis del servei d’urgències.

El nostre sistema de salut no ha variat substancialment des dels anys vuitanta, i en canvi la població ha canviat radicalment. Ens hem envellit i les malalties cròniques, més que les innovacions tecnològiques, expliquen el major consum de serveis sanitaris. La OMS assenyala que la cronicitat és el principal problema del segle XXI. Explica el 60% de la mortalitat mundial, especialment en els països més desenvolupats com Catalunya. L’experiència amb le malalties cardiovasculars també ens recorda que una atenció programada i ben estructurada pot augmentar considerablement l’esperança de vida de les persones que pateixen aquestes condicions cróniques.

El nostre sistema, en canvi, esta centrat en facilitar l’accés de la població als hospitals comarcals d’aguts. Estem orgullosos de tenir una xarxa que permet accedir en menys de vint minuts a un hospital comarcal d’aguts des de qualsevol punt de Catalunya. Però paradoxalment ens sorprenem i ens enfadem quan els serveis d’urgències d’aquests centres es col·lapsen. Els metges assenyalen amb raó que atenen pacients que no haurien de visitar. Efectivament aquests dispositius no són els idonis per a fer front a les malalties cròniques. Però els pacients tenen alguna altre alternativa?

Un estudi britànic va mostrar que el 75% dels malalts que anaven repetidament a urgències i que ingressaven sovint no eren coneguts pels seus metges de capçalera ni pels serveis socials. Segurament la situació encara deu ser més preocupant en el nostre país. Així doncs, hem de posar barreres als que accedeixen als serveis sanitaris o en canvi hem de procurar oferir uns serveis que resolguin les seves necessitats? Tenim un sistema sanitari orientat a la demanda de serveis d’aguts però que ha d’atendre una població que pateix dependències i malalties cròniques. Aquest tipus de pacients es beneficien de la integració de serveis socials i sanitaris i requereixen un seguiment continuat més que atencions puntuals episòdiques. El nostre sistema es reactiu a la demanda i en canvi hauria de ser proactiu a les necessitats de salut. Molts estudis demostren que un pacient diabètic mal controlat és molt més costos pel sistema que un altre que estigui ben controlat. A banda de les repercussions d’aquest mal control sobre la seva salut i qualitat de vida. Així hem d’esmerçar els esforços en aconseguir que els pacients crònics estiguin ben controlats i no només en atendre’ls quan vinguin amb complicacions. Aquesta responsabilitat ha d’estar forçosament compartida amb els pacients i les les seves families. Hem d’aconseguir que mantinguin un alt grau d’autonomia dins la comunitat malgrat la seva patologia.

El nostre sistema sanitari ha d’experimentar una seriosa reconversió per adequar-se al nou entorn. Aquest canvi requereix que les autoritats de salut passin a liderar efectivament el sistema sanitàri. No és lògic que el Departament de Salut tingui exactament el mateix discurs que les patronals hospitalàries. No haurien de tenir els mateixos interessos. Òbviament els centres es resisteixen a reconvertir-se i com tota empresa, desitgen perdurar i seguir creixent. Volen més recursos i els molesta que es qüestioni la seva activitat. Però les autoritats sanitaries haurien d’intentar fer front a les necessitats dels ciutadans adoptant una actitut més activa en la gestió dels recursos.

El sistema de salut s’ha de gestionar des del territori, partint de l’avaluació de les necessitats de salut local, identificades no només amb els indicadors sanitaris, sinó també escoltant especialment a ciutadans i professionals. És imprescindible estratificar la població per agrupar les persones que tenen necessitats específiques, encara que no contactin habitualment amb el sistema. No val el cafè per a tot-hom. Hem d’oferir el servei que precisa cadascun d’aquests grups. L’anàlisi ha de permetre dissenyar una estratègia local que serveixi per planificar els processos assistencials i les inversions a llarg termini. Els serveis més necessaris del territori s’han de potenciar, altres s’han de crear, i d’altres han d’anar reduint-se, reconvertint-se o desapareixent. No podem continuar fent inversions basades en les demandes dels proveïdors o dels polítics locals. El pressupost ha de servir per donar resposta efectiva a les necessitats dels ciutadans. Els obvis conflictes d’interès impedeixen que els gerents dels hospitals comarcals siguin els líders d’aquests procés de canvi. Ha de ser justament el Catsalut, com asseguradora de tots els ciutadans qui ha de dirigir amb més energia la salut a nivell local. Els seus directius han d’implicar-se més en la identificació de necessitats i en la gestió de l’atenció clínica que donen els proveïdors. El Departament i el Catsalut han de deixar de ser captius dels seus propis proveïdors.

Aquesta orientació a les necessitats no ha d’estar barallada amb la competència. Transparència i llibertat d’elecció dels usuaris són elements imprescindibles per assegurar la qualitat dels serveis.

En definitiva, el discurs del copagament amaga el veritable debat sobre el model sanitari. No val continuar abocant diners per seguir fent el mateix. Hem d’assumir que el nostre sistema no respon adequadament a les noves necessitats dels ciutadans. El debat ha de centrar-se en com hem de passar d’un sistema reactiu, centrat en la demanda a un model més proactiu que actuï sobre les necessitats de salut dels ciutadans en un entorn de major capacitat d’elecció. Professionals i ciutadans han de recobrar el seu rol protagonista dins del sistema i liderar el procés de modernització. La reforma del model d’atenció y no el copagament, és l’eix central de la discussió.

Joan Gené Badia
Metge de Familia
Barcelona

dimarts, 25 de novembre del 2008

Intervenció de Sancho en la 1a Conferència catalana d'infermeres electes

Aquest dilluns dia 24, va tenir lloc la 1a. Conferència Catalana d’Infermeres Electes, a la Sala Magna de la Universitat de Vic.

Francesc Sancho va intervenir de ponent, com a President de la Sectorial de Sanitat de Convergència Democràtica de Catalunya, en una taula rodona que tenia per títol “Percepció i compromisos professionals des de les organitzacions polítiques”.



Sancho va destacar en la seva intervenció que “aquest tipus de jornades són molt interessants, ja que permeten poder anar al moll de l’os, és a dir, poder arribar al centre de les polèmiques que hi ha actualment en qüestions de sanitat”. Va afirmar que “les professions sanitàries són professions d’elegància, d’equilibri, de tenir cura, i això defineix molt bé el que és la vocació dels professionals sanitaris”. I va continuar dient que si alguna cosa es pot implantar a la política, és aquest equilibri, aquest tenir cura del que estem parlant, i que no només hauria d’estar en les professions sanitàries, ja que també hauríem d’ampliar-les a tot el món de la política.



El President de la Sectorial es va referir, “que una de les transformacions més importants és l’increment de l’esperança de vida, l’augment de la població, i més i noves formes de demanda sanitària. Avui, aquest increment de la pressió assistencial ja no pot ser absorbida a base de més treball i menys reconeixement de les professions sanitàries”.

També va comentar que els poders públics, incloent la conselleria, llancen falses polèmiques per tractar d’evitar la pròpia responsabilitat. En aquest sentit, va denunciar que des de la Conselleria s’ofereixen serveis a demanda, governs territorials en mans d’alcaldes i comissaris polítics, que es mouen per la necessitat del vot, en lloc de per necessitats de salut o del tenir cura, i ens volen cobrar el sobrecost que ells provoquen a base de copagament.

Tot seguit va dir que “solament podem trobar resposta als problemes actuals, si al debat s’incorporen tots els professionals del sector sanitari, que amb la seva visió, la de tenir cura, poden ajudar a redefinir el paper de les pròpies professions, els límits del propi sistema, i les formes de gestió i control, tant de l’oferta com de la demanda sanitària”.

Per finalitzar, Sancho va animar a tots els professionals del sector a participar en política, més enllà, o no exclusivament, de temes de sanitat

dijous, 20 de novembre del 2008

Preguntes sobre celebració 25 anys de l'ICS

Us adjuntem un document, amb una sèrie de preguntes, a respondre per escrit, sobre la despesa dels actes de l 25è aniversari de l'Institut Català de la Salut (ICS). Tan aviat tinguem les respostes, us les facilitarem en aquest mateix bloc.















Iniciatives sobre la Fibriomiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica

Francesc Sancho, diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, ha proposat la compareixença davant la Comissió de Salut del Parlament de representants de la Plataforma Familiars FM-SFC (Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica), per tal “d’informar sobre les activitats de l’entitat i sobre el seu capteniment pel que fa al compliment de l’acord parlamentari sobre l’atenció a la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica”.

Sancho ha reclamat que se celebri una sessió de control en aquesta Comissió, perquè des de CiU “considerem que el Govern no està donant compliment a la llei i no està fent efectius els acords als quals es va arribar al Parlament amb l’aprovació per unanimitat de la Proposta de Resolució el mes de maig d’aquest any”.

Tal com ha recordat el diputat nacionalista, “des de CiU sempre ens hem posicionat al costat dels afectats per aquesta malaltia i davant la necessitat de donar-los suport en la seva lluita des del Parlament”.

És per això, que des de CiU es reclamava al Tripartit el passat mes de febrer, que no retardés la inclusió de la iniciativa legislativa popular en torn a la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica en l’ordre del dia del Ple del Parlament “per motius electorals”.

Sancho ha destacat “l’esforç i treball dels membres d’aquesta Plataforma, que van recollir les signatures per impulsar una ILP i fer arribar la seva problemàtica a la Cambra catalana”.

Finalment Sancho va celebrar l’aprovació per unanimitat d’una Proposta de Resolució que donava “l’impuls definitiu a l’atenció d’aquestes problemàtiques per part del Govern”.

Però tal com ha recordat el propi diputat nacionalista, “dies després de l’aprovació de la Proposta de Resolució ja varem haver d’advertir a la Consellera de Salut que des de CiU no permetríem rebaixes a l’acord assolit”, ja que arrel d’unes declaracions de Marina Geli Francesc Sancho va veure amb preocupació “indicis que demostraven la intenció del Tripartit de rebaixar els acords tancats a la Cambra”.

Segons Francesc Sancho, “en els darrers mesos hem rebut queixes per part de les persones afectades respecte a la inactivitat del Govern i les nostres sospites es van confirmar en conèixer les xifres del pressupost del Departament pel 2009, amb les quals és impossible poder fer front a problemes concrets com la fibromiàlgia”.

En el transcurs de la compareixença de la Consellera al Parlament per presentar aquest pressupost, Sancho va denunciar que “poc podrem avançar si no tenim pressupost per fer efectius els nostres acords”, i davant la resposta de la Consellera Geli afirmant que per parlar de la fibromiàlgia ja existeix una Comissió, Francesc Sancho ha sol·licitat que la comissió de seguiment i control de compliment de l’acord reti comptes al Parlament i que hi compareguin els representants de la Plataforma, que van ser els màxims impulsors de la ILP i “als quals el Tripartit no ha convidat a participar fins avui en l’esmentada comissió”.

Us adjuntem les propostes que hem entrat al Parlament sobre aquests temes:


























Pressupostos reaccionaris, que rebaixen la despesa social


Francesc Sancho, diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, ha defensat avui l’esmena a la totalitat presentada per CiU a la secció pressupostària corresponent al Departament de Salut, des del convenciment, que “tant Govern com oposició estem d’acord que aquest és un mal pressupost, però lamentablement, avui no podrem escenificar aquest acord”.

El diputat nacionalista ha denunciat, que “per primer cop el pressupost decreix respecte a la pujada de la inflació i, per tant, decreix la possibilitat de donar un bon servei per part del Departament”. Segons Sancho “aquest pressupost no respon ni a les necessitats dels usuaris, ni a les necessitats dels professionals”.

Sancho ha denunciat també que “a més, el pressupost trenca absolutament l’equitat, ja que en el territori decreix molt més”.

El diputat nacionalista ha destacat que “aquest pressupost no és creïble” i s’ha referit a algunes partides concretes com el fet que “la despesa en farmàcia creix un 0%”. Sancho ha afirmat que xifres com aquesta demostren que el pressupost no és real, “fins i tot, vostè Consellera no se’ls pot creure, perquè un creixement 0% en despesa de farmàcia és impossible d’acceptar, seria una total irresponsabilitat per part seva”.

Francesc Sancho s’ha basat en la comparativa de xifres entre el creixement total del pressupost del Departament de Salut, que és del 4,7% i el creixement del pressupost destinat a personal de la Generalitat, que és de l’11,4%. Davant aquestes xifres, el diputat de CiU ha lamentat que “les xifres no quadren amb la voluntat expressada per la Consellera de millorar el benestar de personal de la salut i usuaris”. Francesc Sancho ha lamentat, a més, que “aquest augment del personal de la Generalitat no es tradueix en més metges i infermeres, com caldria esperar, sinó en més alts càrrecs i personal interí”.

Davant aquestes xifres, Sancho ha denunciat, que “és impossible poder fer front a problemes concrets com la fibromiàlgia” i li ha advertit a la Consellera Geli, que “no ens pot respondre que per aquest tema ja comptem amb una Comissió de Seguiment, perquè poc podrem avançar si no tenim pressupost per fer efectius els nostres acords”. Segons Sancho, “la Comissió de Seguiment servirà només perquè des de l’oposició denunciem els incompliments”.

Per acabar, Francesc Sancho ha destacat, que “si des del Departament fessin cas de la sensació dels representants socials, que es van abstenir davant d’aquests pressupostos en el Consell d’Administració de l’ICSS, els retirarien”.

Sectorial de sanitat: una nova etapa

ENTREVISTA A PACO SANCHO, PRESIDENT DE LA SECTORIAL

Fa unes setmanes el van elegir President de la sectorial de sanitat de CDC, com han estat aquestes setmanes?
La sectorial de sanitat té una estructura en la que hem de treballar per a què pugui funcionar, per a què sigui útil a l’hora de definir un bon programa de salut per al país. No és menys cert que tenim un capital humà molt potent, i per aquest motiu, hem de creat les xarxes necessàries i cercar complicitats amb tots i cadascun dels professionals, i dels usuaris.

Comenta de definir un bon programa de salut…
Sí, des del darrer Congrés de Convergència estem davant una nova etapa, una etapa que ens ha de portar a les eleccions nacionals amb unes eines i un programa que han de ser bàsics per al bon funcionament del sector, en contraposició de l’actual sistema de salut que té implantat el tripartit. Hem de dibuixar una nova alternativa, per a executar-la quan estiguem al govern.


Com està estructurada la sectorial?
La primera tasca en aquests moments és implantar una xarxa a tots els territoris, crear una xarxa de professionals i quadres que ens ajuden a generar discurs. Per a nosaltres és molt important la opinió dels usuaris. Per aquest motiu, contactarem amb les organitzacions d’usuaris per a que ens faci arribar les seves reflexions, i generar, d’aquesta manera una interactua-hi, que hi hagi un “feedback” amb ells. Aquest bloc és precisament això, la possibilitat que qualsevol persona pugui comunicar-nos qualsevol suggerència o proposta.


Per a finalitzar, quins objectius s’han imposat?
Totes aquestes aportacions tenen un objectiu principal, que és poder fer arribar aquestes propostes que hem comentat, al lloc on es legisla, o sigui, al Parlament. Un altre objectiu és que l'Artur Mas tingui el millor discurs en sanitat, i que el pugue ajudar a assolir la presidència de la Generalitat. I com no, que un metge com el Xavier Trias sigui l’Alcalde de Barcelona.

dimecres, 19 de novembre del 2008

Activitats de la Sectorial

Aquest dimarts a la tarda ens vam reunir a Barcelona el Secretariat permanent de la sectorial. Hem estat tractant diversos temes d'actualitat, que materialitzarem amb diverses preguntes al Parlament, i que us anirem informant tan aviat ens sigui possible.
També hem estat estructurant la Sectorial de la Federació de Girona, on ben aviat farem la primera reunió i quedarà constituida. Al mateix temps, també tenim quasi enllestida l'estructura territorial de Barcelona, de les comarques centrals, i de les Terres de l'Ebre.

Continuem treballant...

dimarts, 18 de novembre del 2008

Reunió amb Xavier Trias al Parlament


El passar dimecres ens vam reunir amb l'alcaldable de Barcelona, i ex-Conseller de Sanitat, Xavier Trias, al Parlament, durant el transcurs d'un dinar.


Des de la sectorial vam organitzar aquesta reunió, que va tenir algunes anècdotes, com ara que el Ple va acabar molt tard, i el restaurant del Parlament estava pleníssim, així que ens va tocar fer cua davant del mostrador durant vint minuts...


Paco Sancho li va comentar l'organigrama, així com els diversos grups de treball que formen la sectorial, i el seu funcionament. Vam estar conversant de diversos temes d'actualitat sobre el món de la salut, i les variades iniciatives parlamentàries que s'estan portant a terme. També li vam exposar els objectius que pensem assolir a mig i llarg termini.


Un d'aquests objecitus, que des de la sectorial treballarem intensament, és que un metge, en Xavier Trias, sigui el pròxim Alcalde de Barcelona, per a d'aquesta manera, poder impulsar un projecte de sanitat, tant a aquesta ciutat, com a la resta del país, basat en l'excelència i apostant pels professionals i els usuaris.

A la Conselleria de Salut no hi ha crisi

Us fem arribar un article d'opinió, d'un membre de la sectorial de sanitat, que ha enviat, i ha sortit publicat, als mitjans de comunicació:

A LA CONSELLERIA DE SALUT NO HI HA CRISI

641.000.-euros; és el que s'acava de gastar la Conselleria de la Sra. Geli en diversos actes. D'ells 288.000 en aperitius i àpats, per celebrar els 25 anys de l'Institut Català de la SAlut. Ara comprenc perquè el Sr. Zapatero, i els que d'ell depenen, va ser l'últim que es va assabentar que estavem submergits en la crisi econòmica més greu de fa dècades. Però als dirigents socialistes no els afecta. El Sr. Rodríguez Ibarra ens passa una factura de 300.000 per "arreglar-se" el despatxet. El Sr. Tourino, president de Galícia s'apunta a factures mil.lionàries.

I l'honorable consellera Geli? És probable que la despesa gastronòmica dela Consellera hagi estat dirigida a aixecar l'ànim dels treballadors de l'ICS per compensar l'anunci de fa poc de la Consellera: "per manca de diners no podrem contractar metges i infermeres". Usuaris de la Sanitat: si no hi ha per metges i infermeres demaneu que us invitin a un dinar. La llista d'espera serà més passable.

Angel Oliver
Tarragona

divendres, 14 de novembre del 2008

dijous, 13 de novembre del 2008

CiU pregunta a la Consellera Geli sobre el cost dels actes del 25 anys de l’ICS

(PODEU VEURE EL VÍDEO DE LA INTERPEL.LACIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: VÍDEO)
Francesc Sancho, diputat de CiU responsable en temes de Salut, ha demanat explicacions a la Consellera Geli sobre la despesa dedicada a la celebració dels vint-i-cinc anys de l’Institut Català de la Salut, que va suposar “quasi 100 milions de les antigues pessetes en un tiberi o 11 mil euros en una pausa cafè”, segons xifres del propi Departament.

En el transcurs del Ple celebrat avui al Parlament, Francesc Sancho ha denunciat, que “mentre es planteja el copagament de medicaments o serveis als hospitals, es produeix aquesta despesa injustificada per a una celebració” i ha exigit “respecte als usuaris i que no s’intenti fer còmplices d’aquest acte de malgastador a treballadors i empreses, quan l’únic responsable és la Consellera i el seu Departament”.

En la seva resposta a Francesc Sancho, la Consellera Geli ha afirmat que les despeses d’aquests actes van ser assumides per empreses del sector. El diputat de CiU ha posat en dubte aquesta resposta, “des del moment en què la Consellera ha afirmat que jo mateix com a membre de l’ICS vaig participar en algun d’aquests actes. Això és fals i em nego a que ens faci còmplices a mi i als meus companys de professió d’aquests actes fastuosos”.

El diputat nacionalista ha afirmat, que “les indústries han afirmat que haguessin preferit destinar aquest pressupost a altres objectius, com recerca biomèdica, TACS, equipar quiròfans o contractar metges i infermeres”, és per això que Francesc Sancho ha afirmat que “preguntarem al Govern quines empreses han finançat aquests actes i en quines quantitats, així com, si aquestes empreses tenen relació amb l’ICS o alguna de les seves empreses públiques com a proveïdores o si han participat en algun concurs públic en aquest àmbit”.














































dimarts, 11 de novembre del 2008

CiU demana al Tripartit que discuteixi menys i treballi més per resoldre els problemes de la sanitat catalana


El Portaveu de Sanitat de CiU al Parlament de Catalunya, Francesc Sancho, ha demanat avui al Tripartit que “discuteixi menys i treballi més per resoldre els problemes de la sanitat catalana i aconseguir una bona gestió i un bon finançament”. Així ho ha manifestat després de constatar els desacords existents entre el Tripartit sobre el copagament. Per a Sancho, “aquest desacord posa en evidència la manca d’un model sanitari per part de la Generalitat de Catalunya”.

El diputat de CiU ha acusat la consellera de “llançar globus sondes sobre el copagament sense acord ni amb els seus propis socis de Govern ni amb el ministeri de Sanitat”. Per a Sancho, aquests desacords entre el Tripartit “paralitzen el departament de Salut” i “no permeten dur a terme mesures efectives per resoldre problemes com, per exemple, el desgavell en les jubilacions dels metges”.

Per aquest motiu, Sancho ha demanat als membres del Tripartit que “deixin les discussions públiques en temes tan importants com és la Sanitat i treballin més per millorar el sistema”. “El que han de fer és ocupar-se dels problemes reals de la salut com és acabar amb les bosses de frau o la mala utilització dels serveis, prendre mesures efectives per acabar les llistes d’espera, racionalitzar el personal i millorar la mala gestió de l’Institut Català de la Salut (ICS)”, ha afirmat Sancho.

Sancho ha advertit a Geli que “la sanitat no necessita de postures frívoles sinó de postures serioses que s’ocupin dels problemes reals”.