Francesc Sancho denuncia que els Pressupostos de Salut mostren la insuficiència financera del nou finançament
Francesc Sancho, diputat de Convergència i Unió, ha acusat a la Consellera Geli “d’haver passat set anys sense prendre les decisions necessàries per millorar la sostenibilitat del sistema”. Sancho ha retret a la Consellera que “els moments d’expansió de la despesa es van desaprofitar per reequilibrar econòmicament el sector i es va seguir incorrent en dèficit” i ara, els Pressupostos per a 2010, tenen uns increments insuficients. I és que aquests Pressupostos del Departament de Salut per a “posen de manifest la insuficiència financera del nou finançament”. Així doncs, per exemple, l’atenció primària “no s’engreixa el que necessitat i no hi haurà un augment de la despesa en els Hospitals concertats per al 2010, que són majoritaris respecte el públic”.
Sancho considera que estem davant un “infrafinançament” perquè “la tarifa 0 no cobreix costos, per l’evolució dels preus de subministraments i altres per sobre de l’IPC, pel creixement de les despeses financeres i, sobretot, per l’impacte de l’increment de l’IVA”.
Cal tenir en compte que el dèficit de la Generalitat és insostenible i que, d’aquest dèficit, entre 700 i 1.000 milions d’euros corresponen a Salut. Davant l’actual crisi econòmica, creix la pressió de demanda de serveis de cobertura pública, és a dir, creix la pressió assistencial als centres de la xarxa. A més, “els costos sanitaris creixen per sobre l’IPC i unes previsibles tarifes del 0% generaran més tensions econòmiques, de tresoreria i financeres a les entitats” ha assenyalat Sancho. “És aquí on aquest pressupost es demostra insuficient” ha afegit.
Efectivament, l’increment de la concertació al pressupost recull bàsicament compromisos retributius ja presos, més recurrències, més posada en funcionament de nous dispositius (Sant Joan Despí) però recull una proposta de tarifes 0.
Pel que fa a les llistes d’espera, Sancho ha assenyalat que “l’increment de la pressió de la demanda i les expectatives de cobertura pública en entorns de crisi, sumat als preus o tarifes que no cobreixen els costos, poden afectar a l’accessibilitat (llistes d’espera) i agreujar la situació econòmica de les entitats”.
