dissabte, 19 de desembre del 2009

Sense solució al dèficit sanitari als barris de Ponent de Tarragona

ARTICLE D'OPINIÓ D'UN MEMBRE DE LA SECTORIAL, PUBLICAT AL DIARI "MÉS TARRAGONA" EL DIA 18-12-2009:


És habitual sentir o llegir com els responsables (?) sanitaris asseguren que el ciutadà/usuari és l´eix de la sanitat, a qui dediquen els seus esforços. Però si no s´aconsegueix que el ciutadà tingui fàcil accès a l´atenció sanitària per què ha d´esperar setmanes i mesos , si les carències de personal fan que el temps d átenció, tot i l´esforç del professional, no sigui el més desitjable si no hi ha espais dignes les declaracions són paper mollat.

Tot això té relació amb la situació que pateixen els estadants dels barris de Ponent de Tarragona ( i que són un exponent del que també passa a la majoria de districtes de Tarragona).

Des de fa temps, però concreatment ara fa 1 any, les entitats veïnals van fer diverses accions per reclamar el dret a tenir una atenció sanitària justa i que es concretès en la reducció del temps d´espera per ser atesos pel metge de família ( evidentment amb més pesrsonal), facilitats per resoldre el seu problema de salut quan siguin necessaris la atenció per especialistes, proves diagnòstiques i altres, i tot en espais físics adients..

Com era previsible les promeses van ser abundoses, els resultats són minsos i això ha provocat la indignació dels veïns afectats cap la responsable de la Sanitat a Tarragona, Sra. Gavilan, i els seus col.laboradors.

Ës veritat que tot veient el pressupost que la Generalitat destinava a les nostres comarques pel 2009 temiem que la situació d´ara seria complicada: sense destinar recursos no hi ha solucions als dèficits acumulats per la desídia dels actuals governants, per l´increment de població que a més és més complexa ( més envellida, proporció important d´inmigrants). La mateixa consellera va reconeixer llavors que el pressupost quedava molt lluny de l´objectiu d´arribar als 1,600€ per habitant; en realitat el va baixar de 1.274 a 1.254 € malgrat que la inflació era llavors del 3,5%.

I quines solucions donava? Doncs no contractar personal, congelar la despesa de farmàcia , més atenció sanitària a domicili , atenció per telèfon i internet i “rizar el rizo”: gestionar millor.
No contractar el personal necessari ho ha fet als barris de Ponent; La resta de mesures ja sabiem que era fer volar coloms.

A la reunió que els veïns de Ponent van tenir amb la Gerent sanitària de Tarragona va quedar clar com les promeses fetes fa 1 any romanien paper mollat : llistes d´espera sense solucionar, situacions de col.lapse, el nou Centre que havia d´haver comneçat a hores d´ara i que necessita la zona sense iniciar. El seu esforç s´ha limitat a cobrir algunes obligades baixes de personal, prometre cobrir vacances ( faltaria més si no compleix la llei). I els dèficits acumulats, ?
ës cert que les persones encarregades de la sanitat a Tarragona depenen dels seus caps a Barcelona.

El que sobta més: per què la nostra màxima autoritat municipal de qui depèn també en certa mesura el benestar dels ciutadans de Ponent, el Sr. Ballesteros té com a norma callar i no ser capdavanter en la demanda de millores que no admeten més demora?Fa temps que coneix la situació precària del barri en atenció sanitària i el fet que la resposable de fer les actuacions adients sigui del seu partit no l´eximeix de posar la seva autoritat i veu al costat dels que reclamen quelcom just.

Com han anunciat les persones així maltractades es mobilitzaran per obligar a la Consellera a enfrontar les seves obligacions si tot continua igual. Tarragona sofreix l´oblit de la Generalitat quant a infraestructures de tot tipus. Però serà difícil que acceptem el maltractament en l´àmbit sanitari indefinidament. I aquells que no són capaços de sortir en defensa dels seus a la ciutat de Tarragona és d´esperar que perdin el recolçament electoral.
Àngel Oliver